l’Índia lidera el camí de l’energia fotovoltaica

L’Índia lidera el camí amb projectes fotovoltaics que costen una mitjana ponderada de 793 $/kW de capacitat instal·lada en 2018. Els costos a la Xina van baixar a 879 $/kW l’any passat, mentre que els projectes d’energia solar en els EUA i Austràlia se situaven en els 1,500 $/kW.

L’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) ha publicat un estudi que no només assenyala els temps finals per a l’energia de carbó, gràcies als costos de generació d’energia neta no subsidiats, sinó que també indica com les energies renovables barates poden alimentar l’electrificació necessària per a reduir les emissions de carbó.

‘En la majoria de les parts del món, les fonts d’energia renovables són la font de generació d’energia amb el cost més baix ‘, afirma la primera frase de l’Informe de costos de generació d’energia renovable en 2018. Aquesta afirmació audaç està donada suport per una predicció que l’any vinent, aproximadament el 83% de l’electricitat generada per la nova capacitat fotovoltaica serà més barata que la nova generació de combustibles fòssils. Segons l’acord de compra d’energia d’IRENA i la base de dades de subhastes solars, l’energia solar generarà electricitat a un preu faig una mitjana de ponderat global de 0.048 $/kWh en 2020. Aquesta xifra asseguraria que l’electricitat fotovoltaica també fos més barata que els costos marginals de l’energia generada per 700 GW de Centrals elèctriques de carbó situades al voltant del món.

Els preus dels mòduls solars, i altres components de la matriu fotovoltaica continuen amb la seva caiguda del sector l’any passat, per la qual cosa l’energia solar pot presumir de la millor taxa d’aprenentatge de totes les energies renovables, amb un estimat del 37% entre 2010 i l’any vinent. La tasca d’aprenentatge representa el percentatge de reducció en els costos per cada duplicació en el volum de capacitat de generació desplegada.

Això ha situat a l’Índia al cap de projectes fotovoltaics que costen una mitjana ponderada de tan sols 793 $/kW de capacitat instal·lada. El seu lideratge deriva entre altres coses pels elevats costos de projectes en altres països, així per exemple, en el projecte a la Xina van arribar a 879 $/kW l’any passat i a Itàlia es van reduir a 870 $/kW. La gran variabilitat dels preus globals es va reflectir en el fet que els projectes solars costen una mitjana de 2,101 $/kW al Japó i 1,500 $/kW als EUA I Austràlia. Malgrat els amplis rangs de preus, el cost anivellat de l’electricitat solar (LCOE) continua disminuint en la majoria de les regions, amb estranyes excepcions al Regne Unit i Alemanya.

El desplegament d’energia fotovoltaica en regions més assolellades del món ha ajudat a reduir els preus, però el tercer factor significatiu que s’esmenta en l’informe és el finançament assequible, perquè IRENA va destacar el paper de les baixes taxes d’interès a tot el món i va agregar que les monedes locals estables o els projectes denominats en dòlars han estat un factor important en la caiguda dels costos de l’energia solar.

Amb l’augment de les energies renovables que plantegen preguntes difícils a les xarxes de distribució d’energia tradicionals, IRENA també adverteix que serà necessari un enfocament sistèmic per a incorporar la flexibilitat en les xarxes per a mantenir el progrés en l’assequibilitat de l’energia neta. Amb experiència a Alemanya, Espanya i països escandinaus que demostren que les actualitzacions de la xarxa es poden fer de manera assequible, l’informe declara que els costos d’infraestructura ‘podrien ser mínims si s’aplica un enfocament sistèmic a la transformació del sistema d’energia, però podrien augmentar si existeixen oportunitats per a opcions de flexibilitat. Limitat al sector elèctric’.

L’estudi publicat destaca l’efectivitat de l’aplicació dels preus del carboni en la carrera per fer obsoleta l’energia tèrmica i observa la introducció d’un pis de preus del carboni al Regne Unit que ha vist la generació de carbó caure a l’un 6% de la combinació d’energia l’any passat, amb renovables que subministren 28%. Tals mesures signifiquen que, amb la flota d’energia de carbó global programada per a aconseguir 2,1 TW de capacitat de generació l’any vinent, fins al 40% de les centrals elèctriques de carbó existents podrien generar energia de manera més costosa que les noves instal·lacions d’energies renovables, segons IRENA.

La importància de l’augment de les energies renovables repercuteix més enllà del sector elèctric, perquè el preu de salvar al món està baixant, segons l’informe, ja que està baixant la quantitat d’inversió estimada necessària per a aconseguir els objectius de París que s’ha revisat un 40% aquest any.